Hi ha tipografies dissenyades específicament per funcionar en pantalles d’ordinador. En aquest cas la finalitat és que els píxels es reprodueixin d’una manera clara i que funcioni correctament en cossos petits. La Verdana és un exemple d’aquest tipus de lletra. Ha estat dissenyada per un tipògraf de gran prestigi: Matthew Carter. Malgrat aquesta finalitat inicial, també ...

Llegir més →

Hi ha tipografies tan ben dissenyades que acaben tenint un ús diferent pel qual havien estat projectades inicialmente. Un bon exemple és la Frutiger, una tipografia d’encàrrec: crear la senyalística de l’aeroport parisenc Charles de Gaulle. La senzillesa i claredat d’aquesta tipografia l’ha acabat convertint en una lletra d’ús freqüent en l’àmbit editorial. El pare d’aquesta ...

Llegir més →

Que a una tipografia li hagin dedicat fins i tot un documental ja diu molt d’ella. Aquest és el cas de l’Helvètica, una tipografia dissenyada als anys cinquanta per Max Miedinger inspirada directament en l’Akzidenz Grotesk. S’ha convertit en una de les tipografies més representatives del segle XX, i s’utilitza tant per a la composició ...

Llegir més →

Continuant amb les tipografies de pal sec, la Futura és una de les lletres emblemàtiques del segle xx pel seu caràcter innovador. Desenvolupada pel dissenyador alemany Paul Renner, és una de les primeres fonts modulars, basada completament en formes geomètriques. La Futura cal contextualitzar-la en les corrents avantguardistes sorgides a principis del segle xx i recull les idees ...

Llegir més →

Què faríem sense les tipografies de pal sec? Aquestes lletres, també conegudes com sans serif, apareixen a finals del segle XVIII però la seva incorporació al disseny editorial no serà fins al segle XX. Sense cap mena de dubte la precursora d’aquest tipus de lletres és l’Akzidenz Grotesk i a partir d’aquesta se’n dissenyarien de noves. Volem ...

Llegir més →

Página 1 de 18 1 2 3 4 5 » ... Última »